Ramon Larramendi i l’autor

Larramendi va fer el seu primer viatge a l'Àrtic quan tenia 19
anys, recorrent amb els seus amics Islàndia amb esquís. Als 
24 anys va liderar la Travessa Circumpolar Mapfre 92, on va emprar tres
anys en recórrer al costat de tres companys Antonio Martínez,
Manuel Olivera i Rafael Peche els 14.000 Km que separen Groenlàndia
d'Alaska fent servir els sistemes de transport tradicionals dels inuït:
el trineu de gossos i el caiac. L'aventura es va convertir en l'expedició
polar més llarga de la història, i li va permetre conèixer
en profunditat els costums esquimals. De fet, aquest home que sembla un
descobridor de l’època heroica de les exploracions polars, parla
de manera fluida l’idioma dels inuït i és expert en supervivència
àrtica i conducció de gossos. Aquesta travessa es considerat
el mes important viatge d'exploració geogràfica espanyol
del S.XX. i va merèixer un article a la revista National Geographic
en la seva versió americana amb el difícil que resulta per
a ells destacar quelcom no fet pels anglosaxons.

Caiac i trineu inuïts fets servir per en Ramon

Ha viscut un total de sis anys a l'Àrtic, de segur és
l'espanyol que millor coneix l'Àrtic, i molt especialment Groenlàndia,
on té casa i on viu a cavall amb Madrid. A més dels viatges,
Ramón és un apassionat pel coneixement i la divulgació
de les regions polars, i posseeix la millor biblioteca d'Espanya del tema

Fa cinc anys se li va posar a la ceba travessar l'Antàrtida
oriental per un lloc que mai no havia trepitjat cap home. El major impediment
per a un viatge tan arriscat era el mitjà de transport, ja que per
fer-ho en el temps previst no es pot anar caminant i les condicions del
clima i el terreny són molt difícils, fins i tot per a un
gos de trineu, així rumiant, rumiant va tenir una idea revolucionària:
el catamarà polar. L'enginyós invent és un trineu
especial, propulsat per estels gegants, que porta incorporada una tenda
de campanya. " El concepte –diu Larramendi- és un vaixell per viatjar
sobre gel i sobre terra, és un trineu especial desmuntable de 18
m2 amb una tenda de campanya en la qual pots navegar 24 h. al dia. Anant
tres persones, una descansa i les altres dos actuen com pilot i copilot,
fent torns d'un en un de manera que els dos seients estiguin sempre ocupats”.

© Ramon Larramendi i Tierras Polares

Aquesta idea es va transformar en  l'Expedició Transantàrtica
2005-06. Assolint per primera vegada en la història el Pol Sud de
la Inaccessibilitat, el punt de mes difícil accés del continent
antàrtic amb el seus companys Juan Manuel Viu i Ignacio Oficialdegui.
Aquesta travessa va assolir per primera vegada el Pol Sud de la Inaccessibilitat
sense mitjans mecanitzats (arribant a les seves coordenades més
exactes, actualitzades i proporcionades pel British Antarctic Survey) i
va batre el rècord de travessia antàrtica més veloç,
recorrent 4.500 quilòmetres sobre el desert gelat en tan sols 63
dies de viatge. Els expedicionaris també van batre el rècord
de distància antàrtica recorreguda en un sol dia, establint-ho
en 311 quilòmetres, i van recollir nombroses mostres de gel a la
Zona d'Inaccessibilitat per al seu estudi científic.

Per acabar Larramendi ens recorda els motius que el porten a fer aquestes
travesses: "Sempre es tracta d'una superació personal, abans que
la superació d'un rècord. Diguem que tot té una part
interior i una altra d'exterior. Encara que depèn de la travessa,
l'important és que et motivi el que fas i jo en gairebé tot
el que he fet estava molt motivat perquè em semblava un repte, una
cosa especial, perquè cada viatge m'aporta una cosa diferent”.